UNA VISITA ESPERADA

Aquest dijous 29 de novembre hem tingut la visita d’una amiga molt especial: la Julita Valls.

La Julita explicant-nos les seves experiències.

Pels qui no la coneixeu dir-vos que és la iniciadora a Catalunya de “Aldeas Infantiles SOS”. Aquestes llars s’inicien a Austria acabada la II Guerra mundial per donar resposta a tants infants orfes.
La Julita, nascuda a Sant Feliu de Buixalleu, va conèixer el Rusc i els Avets amb motiu de l’ Isabel, una nena discapacitada de la seva “Aldea”, que va passar a la nostra Comunitat El Rusc-Els Avets(Tordera-Moià) quan aquesta es va fer gran. Actualment està jubilada i viu a Barcelona.

La Julita ens ha regalat una matinal relatant—nos el seu camí de compromís fent de “mare” de nens i nenes acollits familiarment en la seva “aldea” o llar. Aquesta sessió s’ha realitzat amb totes les persones acollides, assistents, monitors i voluntaris de la nostra Comunitat.

·        Ha començat dient-nos que tots portem una motxilla d’un passat que ens condiciona el present. La seva motxilla d’infant sortosament fou molt motivadora i gratificant: una mare implicada a fons en tot el que fos donar un cop de mà i col·laborar a favor dels altres, amb un rerefons espiritual molt fort. Una família humil però d’un gran potencial.

·        De jove, ella volia donar-se als altres i entrar en una Comunitat religiosa francesa que tenien cura de nens i nenes orfes. Però la seva vocació anava més lluny. No en tenia prou en col·laborar en un gran centre.

·        Volia crear lligams familiars, un nucli familiar amb els nens acollits. Deixà la Congregació francesa i davant la convocatòria per iniciar una primera Aldea a Sant Feliu de Codines, s’hi presentà i li concediren de realitzar el seu somni.

·        Ha estat encara és, des de l’exterior a Aldeas, “mare”, “avia” i “besàvia” de molts “nois”, “noies”, “homes” i “dones” amb els qui encara manté lligams familiars. Podem dir que ella és el seu referent.

·        Ja jubilada ha conegut un centre d’espiritualitat inter.religiosa de Barcelona que encara l’està ajudant  per viure donant-estimant els altres a canvi de res. Sovint amb llàgrimes als ulls però molt feliç i alegre. Ha après a valorar altres cultures i maneres de viure.

·        Han viatjat molt, particularment ens recorda la seva visita a Birmània, un país humil però on la gent amb poc sap ser feliç.

·        Ens  diu que la fa feliç passejar-se pel bosc, meravellar-se davant una floreta que neix o davant un paisatge grandiós, sentint-se formant part d’un tot.

Li vam fer un petit regal, un plat de ceràmica del taller.

 

Hem donat la paraula als presents, compartint així un xic més amb ella.

El nostre Josep Perich, mossèn de la comunitat, ha posat de relleu les “perles” que la Julita ha anat desgranant al llarg del seu parlament. En Josep ha afegit que la Julita li recorda aquella gent forta que fa pinya a la base d’un castell. Ni els veus però son a la base per una construcció on el rei de la festa és el més petit, l’anxaneta, el que tothom aclama i surt a les fotos.

 Com és de costum el Juanito li ha “llegit” el seu discurs d’agraïment  abans de fer-ho el responsable de la Comunitat, en Pere Domenech. A la Julita li hem regalat com a record una bonica peça de ceràmica sortida del nostre taller.

      Aquesta matinal ha estat programada des de la Comissió d’ Espiritualitat del Rusc seguint el fil conductor d’aquest curs: “L’alegria del compromís”.

      Gràcies, Julita. Has deixat petjada al Rusc. Ben segur que en els moments de “boira” ens serà un xic més fàcil retrobar el camí, el de Betlem.