Un dels últims aniversaris que hem celebrat ha estat el d'en Sebastià Lozano. Pels que no el conegueu heu de saber que és un dels voluntaris més antics i fidels del Rusc i tothom se l'estima molt.
 |
| En Luís Luque, en Josep Nieto i en Sebastià. |
I aquest dia li vam fer un regal molt especial: una reproducció d'un auca que el Dr. Joan Pujol li va escriure ara farà 30 anys, en agraïment a la tasca que ja en aquell temps feia a la comunitat.
Volem compartir-lo amb vosaltres, aquí en teniu una reproducció:
PER EL NOSTRE AMIC SEBASTIÀ
Ai Sebastià, amic meu, avui m’han encarregat una feina
que em sap molt greu, de no saber fer-la com voldria,
un auca m’han demanat, un auca feta de rodolins i
exprement el magí, procuro fer-ne sortir, un auca de rodolins,
i que sigui del més endins, que ficant-se cor endins, t’arribin a
fer sentir lo que els del Rusc et volen dir, mes faltarlos-hi
paraules, no et poden explicar de mode que quedi clar lo que
ets tu per la llar.
Jo no sé si tu sabíes que quan vens a carregar bateríes, deixes més
que pas t’emportes i te s’obren totes les portes, perquè tu ets un dels
nostres, tots et tenim cor endins i no fan falta rodolins per dir-te
una cosa així.
Va ser tres anys enrere, que un dia de primavera, no sé el que al
Rusc passava, però la cosa no pitava, davant tal tribulació, vàrem anar
a fer oració, buscant una solución i com sempre el Sant esperit ens va
atendre tot seguit i mentre el Rusc resava un bon home aterrissava i tot
seguit ens entrava per la porta del darrere, doncs portava la quimera, de carregar
bateríes, quan nosaltres feia dies que demanàvem ajuda, perquè la terra és
molt baixa i d’hortelà no en sabíem i si patates volíem les tindríem de
comprar, arribes tu i les vas sembrar i la collita fou bona i varem tenir
patates a patades, igual vas fer en la verdura i per la nostra ventura
és avui i encara dura la teva constant atenció que ens treu la preocupació,
perquè: Oh! en Sebastià ja procura!!!
I ara vens cada dia encara que la Maria no ho vegi pas massa clar, però…
Com la mainada els agrada i més d’una vegada, procuren venir amb tu,
Què és el que no faríes? Per carregar bateríes quan les sents com descarregades.
Per tantes enrabiades que et prens a la Fibra quan veus que la gent no vibra.
Com tu per la caritat i que la gent no es preocupa del moreno que demana.
Si te fred o te gana, ells es queden tan tranquils, en tant que tu els
acolliríes
si poguèssis a mils……
Joan Pujol, per en Sebastià
23 de Gener de 1983, diumenge.
