dimarts, 16 de juny del 2015

JUANA MEDINA

Com sabeu, la nostra estimada Juana va ens va deixar el dissabte al matí, i en nom de la Comunitat del Rusc volem expressar la nostra sentida emoció.
Recordem  a la Juana amb un gran somriure, com la dona extraordinària i entrenyable que va ser.



La Juana Medina va ser la tercera persona  acollida a la llar dels Avets  a la primavera de 1982.
Després d'uns anys de viure a Moià es va realizar un canvi i ella juntament amb la Teresa Gil
van anar a viure al RUSC .
Nosaltres recordem amb alegria l'arribada de la Juana a la llar Els Avets .
Tots junts, amb aquell primer grup de dones acollides, la Mª Luisa , la Margarita , la Juana , la Carme , la Alejandra, juntament amb la Teresa Gil , tots junts van viure el creixement de la llar , el treball al taller, les celebracions animades amb les cançons de la Juana, la participació  en la vida del poble de Moià.

I avui  volem agraïr-li el testimoni de vida que ha sigut la Juana per nosaltres , la seva amistat , la seva fe i esperança. Ens hem sentit molt estimats per ella . Gràcies Juana per tot el que ens has donat .

LLuïsa i Jordi Carbonell .


”JUANA”, LA IAIA DEL RUSC 

El dilluns 15 de juny ens trobàvem a l’església de Sant Esteve de Tordera per acomiadar a la “Juana” Medina Cáceres, que als 81 anys ens deixava.
Havia nascut a Guardia (Jaén).Ens hi aplegàvem un col·lectiu ben divers: persones acollides de les llars i dels tallers, monitors i assistents, antics monitors i amics de Moià i de Tordera, familiars, representants de la Fundació Aspanias i de la residència Albert... tots sabent-nos dipositaris de l’herència privilegiada que l’amiga Joana havia anat dipositant al nostre cor al llarg dels anys.

I es que la Juana amb la Margarita, l’Alejandra, la Ma Luisa i la Carme, acompanyades pel Jordi Carbonell,la Lluisa Morago i la Teresa Gil,iniciaren la llar dels Avets ja el 1981.

Fou un funeral emotiu, serè, viscut, ple de joia interior i agraïment, malgrat la tristesa que comporta acomiadar-te d’una persona tan especial com ha estat la Juana per a tots els qui hem tingut la sort de compartir amb ella un bon tram de la nostra vida.

Resumiria els eixos d’aquest comiat a partir d’algun fragment bíblic que s’hi va proclamar:
1.- “En el cos humà els membres més febles son els més necessaris. Quan un membre sofreix tots els membres sofreixen amb ell... quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell”. (1Cor.12)
La nostra Juana ha tingut la sort de poder gaudir aquesta invitació tan contra-cultural de sant Pau. Una persona voluntària de la comunitat del Rusc i amiga de la Juana en un correu electrònic afirma:”Avui s’ha apagat una vida que gràcies al Rusc i a l’Arca no ha estat estèril. Gràcies a tantes persones que l’han ajudat i estimat ha estat encara més fecunda, tocant el cor i el cap de totes elles. Ha estat una bona llavor que Déu ha sembrat en les nostres vides. Tenim motius per donar-ne gràcies”.
2.- “Et dono gràcies, Pare,perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i als entesos” (Mt.11). La Juana era una persona: Solidària. El món dels pobres i dels que sofreixen era un tema recorrent en ella: comentaris, pregàries...Freqüentment li sentíem dir: “Que se encuentren bien...”. En el seu imaginari ens hi tenia presents a tots. Entre d’altres dites populars en recitava una de ben significativa: “La Virgen del Pilar dice que no quiere esa corona, que se la den a los pobres que van pidiendo limosna.” Agraïda. Expressava els seus sentiments d’agraïment regalant generosament petons. Li encantava acaronar els infants. Alegre amb capacitat d’adaptar-se als llocs i a les circumstancies més diverses. Tenia un somriure inoblidable. Tot i les seves preferències per les cançons de tipus religiós, també li encantava el Manolo Escobar...
3.- “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar...trobareu el repòs que tant desitjàveu”.(Mt.11) Quan la Juana es trobava davant d’una contrarietat impossible li sortia de dintre: “El Señor...”,”la Virgen...”. Tots recordem com a ple pulmó, i sortit del cor, cantava, tant si venia a tomb com no, el “Juntos como hermanos, miembros de una Iglesia, vamos caminando al encuentro del Senyor”. Amb la seva religiositat “clàssica”,però viscuda, ens oferia les seves “devociones” sobretot quan venien els temps litúrgics forts com Advent-Nadal o Quaresma-Setmana Santa. Tenia molt clar que tenia una família,la comunitat del Rusc, i encara una de més gran, la dels amics de Jesús. Deu ser la persona acollida que els diumenges més ens ha estirat cap a la missa del poble,per més que afirmés que “hablan en catalán y yo no lo entiendo”.
 La Juana era l’amiga i la iaia de tots, una dona de robusta personalitat i forta d’esperit. Fins i tot , ja invident , era un plaer compartir una estona amb ella recordant els noms de les seves moltes amistats.

 Juana, des del cel, continua cantant-nos el “Juntos como hermanos...” per a poder seguir, de formes diferents, les teves “petjades lluminoses”. I com tant bé en Jordi Gual va expressar, interpretant els sentiments de tots: Que Déu la tingui a la gloria per sempre!

Josep Perich i Serra, consiliari del Rusc Tordera, 15 de juny del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada